Àudio 1. Començament de la visita
Us donem la benvinguda a la Catedral del Vi del Pinell de Brai i a aquesta àudioguia (àutoguia). A continuació us indiquem les normes a seguir per realitzar correctament la visita.
- Les tres primeres parades de l'audioguia tenen lloc a la façana principal de la catedral. Per continuar el recorregut haureu d'entrar a l'edifici i seguir les fletxes marcades a terra. És obligatori seguir el camí indicat.
- Si us plau, respecteu i no toqueu els estris i maquinàries antigues que trobareu al llarg del recorregut.
- Manteniu silenci durant tot el recorregut, sobretot al túnel d'aromes i dins de la sala d’audiovisuals.
Àudio 2. Catedrals del Vi
El modernisme a Catalunya va ser un moviment políticocultural que buscava modernitzar la societat catalana i situar-la en el context socioeconòmic europeu. Entre altres va destacar principalment per les esplèndides obres d'arquitectura, de les quals algunes van ser catalogades patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (com el Parc Güell, la Sagrada Família, la Casa Batlló…).
La Mancomunitat a Catalunya va ser la impulsora del moviment cooperativista, i va establir les bases de la indústria agroalimentària de principis del segle XX; els diferents agricultors unien esforços per tal d'incrementar produccions, repartir despeses i arribar a nous mercats. Aquestes agrupacions van crear un corrent innovador que va donar com a resultat una sinergia desconeguda fins aquell moment, fruit de la unió entre la indústria que buscava la funcionalitat, l'optimització i el resultat, i l'arquitectura d'estil modernista, que s'identificava amb el disseny i l'elegància.
Mostra d'això són les Catedrals del Vi, cellers construïts amb estil Modernista durant els anys 1910 i 1920, majoritàriament a les zones vinícoles del sud de Catalunya, i més concretament al Montsant, Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Terra Alta. La seva denominació es deu a Àngel Guimerà, dramaturg i poeta català, el qual impressionat per l'estètica i la magnitud de les construccions, les va denominar ja l'any 1921 com Catedrals del Vi.
Àudio 3. Edifici i façana
La Catedral del Vi del Pinell de Brai que veiem amb la audioguia (autoguia), construïda entre 1919 i 1922, va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici està compost de 4 naus: la sala principal serveix per emmagatzemar el vi, a la part posterior es troba la segona nau, destinada a la seva elaboració i en un nivell més elevat, dins d'aquesta mateixa nau, hi ha el moll de recepció del raïm i el dipòsit d'aigua. La tercera sala, coneguda com la Fornal, s'utilitzava com a sala de criança del vi, i finalment, la nau de dues plantes destinada al molí d'oli.
El celler i el molí d'oli del Pinell de Brai són sens dubte una de les joies de l'arquitectura agrària catalana de principis del segle XX.
L'edifici destaca pel seu especial disseny i bellesa del conjunt, que han fet que es conegui com a la Catedral del Vi per excel•lència. La combinació del maó, la pedra i el taulell vitrificat, aconsegueixen uns efectes estètics poc freqüents en aquest tipus d'edificis; tant els arcs parabòlics de la sala principal com la imponent façana, ja anuncien la majestuositat de l'edifici, que l'any 2002 va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a Bé d'Interès Nacional.
Els socis fundadors de la Cooperativa, entusiasmats per la bonança econòmica del moment, van sol•licitar a l'arquitecte que el seu celler fos el més espectacular mai construït. Per això, l'any 1921, Cèsar Martinell va voler encarregar a un artista important la pintura del fris que es pot apreciar a la façana. Va ser obra de Xavier Nogués, destacat dibuixant, gravador, pintor i ceramista de l'època; amb unes mesures de 42 metres i mig de llarg i 80 centímetres d'alt, fa al•lusió a la verema, la caça, i el conreu i elaboració de l'oli, amb una gran càrrega satírica i expressiva en els seus personatges.
Durant la fase final de la construcció de l'edifici, va tenir lloc la desaparició de la mancomunitat i amb ella les subvencions que s'havien concedit per tota Catalunya. L'any 1922 es va acabar l'obra amb la junta directiva endeutada, i van quedar pagaments pendents. Posteriorment esclataria la guerra civil, cremant-se molts documents i arribant més tard a un acord de pagament. La difícil situació econòmica va fer que la Junta Directiva ordenés a Cèsar Martinell que s'eliminés el fris per reduir el deute (encara que aquest ja es trobava acabat i pendent de col•locació). Davant aquesta situació i sense que ningú més ho sabés, Cèsar Martinell va decidir amagar el fris als subterranis del celler, on va romandre fins a l'any 1950, data en què es va instal•lar definitivament a la façana. Aquest fet va permetre que es mantingués intacte durant la Guerra Civil (1936-1939), encara que sí van quedar danyats part de la nau central de l'edifici i la façana.
Un altre element que també es va eliminar en la construcció per motius econòmics va ser el dipòsit d'aigua, que hauria estat situat damunt de la nau de producció de vi. Estava projectat que fos com un campanar, fet que hagués accentuat el seu aspecte Basilical.
A continuació, entreu a l’edifici amb la audioguia (autoguia) per descobrir el seu interior. Seguiu les fletxes que indiquen el circuit correcte de la visita.
Àudio 4. Nau Principal i Museu
Ens trobem amb la audioguia (autoguia) a la Nau principal, destinada a l'emmagatzematge del vi; és un gran espai diàfan, dividit només per dues sèries d'arcs parabòlics que sostenen la coberta. Alberga 46 dipòsits de ciment de 30.000 litres cadascun i 25 dipòsits subterranis de 44.000 litres cadascun. La nau té una capacitat total superior a 2,5 milions de litres de vi, encara que mai es va arribar a utilitzar en la seva totalitat.
Tota aquesta producció anava destinada a mercats europeus, principalment al francès. Aquest primer passadís de la visita l'hem destinat a albergar la maquinària trobada en aquest edifici i posteriorment restaurada. En cada màquina podran llegir de quin element es tracta.
Àudio 5. Túnel d’aromes
El vi és una beguda que s'elabora per al gaudi dels sentits. En conseqüència, totes les operacions que es duen a terme amb ell, des de les tecnologies de celler fins a les campanyes publicitàries per incrementar la seva venda incideixen en l'aspecte sensorial. Dels cinc sentits utilitzats, l'olfacte és possiblement el que més contribueix al gaudi del vi, per la qual cosa és lògic que s'hagi dedicat un gran esforç per al seu aprenentatge. Per aquest motiu us hem preparat un joc per desxifrar les aromes relacionades amb el vi.
En aquest passadís hi ha instal•lat el túnel d'aromes. A dreta i esquerra observaran amb la audioguia (autoguia) uns recipients metàl•lics amb tapa. Haureu d’aixecar-la i olorar l'aroma que hi ha al seu interior i intentar desxifrar-la. Uns passos més endavant del recipient, trobareu escrit a la porta del dipòsit de ciment l'aroma que acabeu d’olorar. Recordeu que tenim preparades aromes relacionades amb el vi, per tant descobrireu aromes de criança i també defectes del vi. Sort!!!! Si us plau seguiu el camí marcat per les fletxes, manteniu silenci i respecteu els altres visitants.
Àudio 6. Producció actual de vi
A diferència d'abans, quan els agricultors feien cues interminables per descarregar la seva verema omplint pràcticament gairebé tots els dipòsits que hem visitat, en l'actualitat no són més de cinc socis els qui porten el seu raïm per a l'elaboració del vi. La nostra intenció és recuperar l'essència del que va ser l'edifici quan es va construir i restituir-li el seu honor i dignitat. Amb un increment de la producció dels socis i una especial cura en la cerca de la qualitat, volem obtenir un brou que doni sentit a la majestuositat d'aquestes instal•lacions.
Com que la producció local ja no és suficient, el raïm també s'obté de finques ubicades a les poblacions veïnes com Gandesa i Corbera d'Ebre. La majoria de vinyes són velles i estan plantades en vas. Les principals varietats negres són la garnatxa i la carinyena. La dada més significativa és a la varietat blanca, que és la garnatxa blanca, ja que el 35% de la producció mundial es troba en la Denominació d'Origen Terra Alta.
Les varietats descrites porten centenars d'anys conreant-se a la zona, integrant-se perfectament en el clima i en el terrer de què disposem. Les nostres finques obtenen fruits de vinyes realment antigues, i aquest fet es trasllada al producte final, sent el resultat grans vins amb caràcter mediterrani.
Aixecant la vista amb la audioguia (autoguia), a la paret que uneix aquesta sala de producció amb la sala principal dels dipòsits, podrà apreciar clarament la forta influència del modernisme “gaudinià” representat a les escales penjades, filigrana arquitectònica del mestre d'obres.
Àudio 7. Cèsar Martinell
Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir a Barcelona, el 1973. El 1916 obté la graduació en arquitectura i al llarg de la seva activitat professional construeix unes quaranta cooperatives vinícoles, la majoria a les comarques meridionals de Catalunya. A part de ser un gran arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme, va ser també un personatge polifacètic, destacant com a investigador, divulgador i historiador de l' art.
Martinell representa un pont de transmissió intel•lectual entre la segona generació de mestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch,...) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la influència directa de Gaudí -amb qui va col•laborar a la Sagrada Família- pel que fa a les solucions espacials; i la influència de Domènech quant a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública i domèstica s'impregna sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de línies), i dels successius estils de l'època: racionalisme, monumentalisme, casticisme, etc.
Àudio 8. Arquitectura interior i funcionalitat
Herència de l'estil del seu mestre Gaudí, Cèsar Martinell va crear els arcs amb maó aplantillat. Els del Pinell de Brai que veiem amb la audioguia (autoguia) estan considerats els més grans del món realitzats amb aquesta tècnica. Amb una alçària de 19 metres des del terra fins al punt més alt, els arcs ofereixen una imatge espectacular de l'interior de l'edifici i procura un paral•lelisme innegable amb les catedrals de culte. De construcció bellíssima però al mateix temps relativament econòmica, els arcs oferien al seu autor la possibilitat de saber amb exactitud la quantitat necessària de maons a emprar, coneixent així el cost exacte de l'obra, que va ascendir a 1.075.000 pessetes de l'època.
Gran especialista en construccions agràries, Martinell no només projectava els edificis amb una gran bellesa arquitectònica, sinó que incorporava novetats tècniques amb la finalitat de facilitar la feina. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació de líquids, per la situació de les finestres per a la ventilació, les condicions de fermentació... tot amb la finalitat de millorar el resultat final.
Àudio 9. Primer fris
En aquest punt podran apreciar amb la audioguia (autoguia) més objectes trobats a l'edifici, entre ells destaca un fris autèntic de Xavier Nogués. Va ser una prova que el pintor va realitzar i que més tard substituiria pel que hi ha actualment a la façana.
Àudio 10. Producció per gravetat
Referent al procés d'elaboració del vi, Martinell va utilitzar la tècnica del moviment del raïm per gravetat. Tècnica de rabiosa actualitat i que ja a principis del segle XX, l'arquitecte va concebre al Pinell de Brai. Mentre els cellers actuals es gasten enormes sumes de diners per reconvertir els seus cellers, de manera que el moviment natural del raïm i els líquids sigui per gravetat, Martinell va dissenyar un circuit que aconseguia hàbilment aquest objectiu a través del recorregut següent: un cop el raïm era pesat a la bàscula situada darrere de l'edifici a peu de carrer, es llançava dins de la tremuja, on amb un engranatge mecànic, el raïm era recollit per uns recipients metàl•lics i ascendit fins a la part més alta de l'edifici, on es trobava la trepitjadora (si es fixen en la part posterior de l'edifici, damunt del vis sens fi, podran veure encara la trepitjadora original).
A la trepitjadora se separava la rapa i el raïm; mentre que la rapa baixava per una rampa fins a la sala de producció, el raïm entrava pel vis sens fi, que repartia el raïm per tots els dipòsits de ciment (com podeu apreciar, el vis sens fi és el tub metàl•lic que recorre la nau on ara ens trobem). Una vegada finalitzada la fermentació, el vi ja acabat era transportat per gravetat i emmagatzemat als dipòsits subterranis fins a la seva sortida al mercat.
Amb aquest sistema es buscava afectar mínimament el raïm, que seguia un circuit natural, sense pressions ocasionades per les bombes. Aquest detall és molt apreciat avui en dia, ja que es busca que el raïm arribi en les millors condicions possibles al dipòsit, i poder així extreure un major rendiment organolèptic. En l'actualitat els millors cellers del món estan implementant aquesta tècnica.
Com que el negoci de la Catedral del Vi del Pinell va anar cada vegada a menys, les inversions per reconvertir les maquinàries antigues en nous sistemes de producció més avançats, mai van arribar. Aquest fet involuntari i obligat per les perspectives econòmiques del moment, va fer que salvaguardés fins avui l'engranatge original de producció de vi i del molí d'oli.
Tots els mecanismes, màquines, i sistemes que està observant, són els mateixos que va projectar Cèsar Martinell, i que tot i que no s'utilitzin en l'actualitat, encara funcionen. Realment són una altra de les joies d'aquesta obra arquitectònica.
Àudio 11. Sala d’audiovisuals
La següent sala és La Fornal, on antigament tenia lloc la criança del vi i avui utilitzada com a sala d'audiovisuals. Es projectaran dos vídeos amb una durada total de 20 minuts, i a continuació prosseguirem amb la visita. El temps que resta per al començament de la següent projecció està visible en el monitor. No es pot accedir a la sala d'audiovisuals fins que faltin menys de 5 minuts perquè comenci la projecció. Un cop dins cal mantenir silenci.
Els vídeos s'emeten en castellà, però pot escoltar l'àudio en el seu idioma amb l'ajuda d'aquesta audioguia. Per a això segueixi amb atenció aquestes senzilles instruccions:
- Entri a la sala i assegui’s.
- Per coordinar l'àudio de la seva audioguia amb el vídeo, haurà de prémer el número 0 i el botó play de la seva audioguia just en el moment en què el compte enrere que es mostra a la pantalla arribi a zero. Recordi: És molt important que just en el moment en què el compte enrere que apareix a la pantalla arribi a 0, vostè premi el número 0 de la seva audioguia i el botó play. D'aquesta manera la audioguia sincronitzarà el seu idioma amb les imatges de la pantalla.
- Una vegada coordinat l'àudio amb el vídeo, no torni a tocar l'audioguia fins que finalitzin els 2 vídeos i abandoni la sala. Abans d'entrar a la sala faci la prova un parell de vegades de prémer el zero i el botó play. Per escoltar de nou aquestes instruccions premi el número 11 i el botó play.
Àudio 12. La Fornal
Aquesta és la sala de la Fornal, que s'utilitzava per a la criança del vi. Està construïda amb la volta catalana, que és una tècnica típica de Catalunya de gran resistència i lleugeresa. Els materials utilitzats són elements ceràmics de petites dimensions, col•locats un al costat de l'altre i entrellaçats fins que s'acaba la construcció de la volta. Segons la resistència i dimensió de la volta s'utilitzen diferents tipus de materials: maó normal, maó amb forats, taulells,…
Estem sota terra, damunt d'aquestes voltes hi ha una cambra d'aire que permet aïllar la temperatura de l'interior de l'exterior. Al principi es volia fer la nau principal del celler amb volta catalana, però la insistència dels socis perquè el celler del Pinell de Brai fos més espectacular que el veí celler d'estil modernista de Gandesa, es va decidir substituir-la pels arcs de maó aplantillat.
Àudio 13. El Molí d’oli
El molí d'oli que veiem amb la audioguia (autoguia) va funcionar per primera vegada l'any 1919. Estava format per dues sales, la sala del molí, on ens trobem ara, i la sala de les olives, situada al pis superior. Les olives arribaven a la sala del pis superior, on se separaven les recollides del sòl de les recol•lectades de l'arbre. Un cop allà, per gravetat es passaven als tres cons de pedra, on es xafaven donant-li set o vuit voltes. La pasta queia als “italians”, formats per dues pedres cilíndriques i un circuit d'aigua calenta, on aproximadament durant una hora s'acabava de trencar l'os, quedant la pasta obtinguda llesta per passar als ”cofins”, que són cistelles de espart amb forma de roda.
Els cofins es col•locaven un sobre l'altre dins la vagoneta, que es movia pels rails fins a arribar a la premsa. Allà durant dues hores, i quan la pressió arribava a més de 400 atmosferes, s'extreia tot el suc, que se separava de l'aigua mitjançant la decantació.
L'oli resultant s'abocava als 8 dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de l'oli. Actualment podran apreciar a la botiga els tres dipòsits que encara es conserven intactes.
Avui dia, per elaborar l'oli s'utilitzen només les olives que els socis recol•lecten de l'olivera, i es transporten a un modern molí que, amb la tecnologia i higiene actual, i mantenint l'essència del passat (primant la qualitat del producte i realitzant l’extracció de l'oli en fred), obté un dels millors olis de les Terres de l' Ebre.
Àudio 14. Tast de vins i olis. Botiga
Hem arribat al final de la visita amb la audioguia (autoguia). Ara té la possibilitat d'adquirir els nostres productes a la botiga, així com de realitzar tastos d’aquests. Per a això dirigiu-vos a la recepció, on el personal encarregat us acompanyarà a l'antiga sala de les olives, habilitada actualment com a sala de tastos i restaurant.
Àudio 15. Modernista blanc
Vi Blanc jove procedent de les varietats macabeu i garnatxa blanca. Elaborat a partir de vinyes d'entre 15 i 35 anys. Únicament s'utilitza el most flor. Aquest blanc jove és molt fàcil de beure, i té el plus de comptar amb una relació qualitat-preu excel•lent. En servir-lo veiem que té un color groc pallós amb reflexos verdosos. En nas presenta notes de fruites blanques i flors. En boca és fresc i equilibrat, amb un final llarg i envoltant. Vi adequat per a aperitius, arrossos de marisc i peixos suaus. Ideal per a les nits d'estiu i èpoques càlides.
Àudio 16. Modernista Garnatxa blanca
Vi Blanc jove, 100% Garnatxa Blanca. És un blanc elaborat amb una selecció de garnatxa blanca procedent de vinyes de 80 anys. Aquest varietal de Modernista presenta un color pallós brillant. La seva aroma varietal és elegant, amb notes de fruita madura i notes tropicals. En boca és saborós, fruitós, fresc, carnós, amb pas agradable, en què mostra tot l'esplendor de vellesa de la vinya i la joventut de la seva elaboració. És ideal per a plats grassos com embotits, formatges cremosos, peixos blaus i alguna carn blanca.
Àudio 17. Modernista Negre
Vi negre jove, de les varietats Garnatxa, carinyena i altres. És d'intens color vermell viu amb vora violàcia. En nas presenta intenses aromes de fruites vermelles foses en un concepte de llaminadura. El pas en boca és intens, suau, deixant sabors de fruites madures. Final llarg i afruitat.
Àudio 18. Indià Blanc
Vi Blanc jove. 100% Garnatxa Blanca. Elaborat a partir de vinyes d'entre 35 i 65 anys. Únicament s'utilitza el most flor. És de color groc pàl•lid amb reflexos daurats expressant la transparència que té en tots els sentits. En nas és afruitat, floral i molt perfumat. Amb tons de fruites tropicals barrejades amb tocs de préssec en almívar; ens deixa lloc per a la persistència de les roses i gessamins. A la boca és equilibrat, untuós, alhora que fresc i amb un final molt complex. És un vi persistent, molt varietal i amb una marcada personalitat pròpia de la nostra Denominació d'Origen.
Àudio 19. Indià Negre Roure
Vi negre de les varietats 85% Garnatxa i 15% Carinyena amb semicriança durant 4 mesos en bótes de segon any. El indià negre és un jove tocat de fusta. Explosió de cireres i fruites vermelles. Tocs llaminers que et conviden a continuar bevent. És un vi amable que acompanyarà tant carns com pastes. Ideal també per a aperitiu i com a copa de tertúlia.
Àudio 20. Gamberro Garnatxa Blanca
Vi Blanc de Garnatxa blanca 100% procedent de vinyes de més de 80 anys. Fermentació i criança durant 8 mesos en bótes noves de roure francès. Repòs de 12 mesos en ampolla. Es requereix decantar-lo uns 30 minuts abans del consum. És un blanc elaborat amb la millor selecció de garnatxa blanca de 80 i 90 anys. Seleccionat el raïm a la pròpia vinya, és traslladat en petites caixes de 12 kg perquè no es faci malbé el producte. Un cop al celler, se selecciona gra a gra el raïm, que es desgrana a mà per aconseguir que el raïm arribi sencer a la premsa. La força exercida en la pressió del vi és molt subtil, de manera que els grans verds queden fora del procés. Part de la fermentació i la criança s'elabora en bótes de roure nou francès, i durant 8 mesos s'utilitza la tècnica del “batonage”. És un vi extremadament estructurat, amb força i caràcter. Matisos oxidatius, espècies i fruites madures en la boca, fan d'ell un vi de glop llarg i envoltant, amb retronasals persistents i de gran amplitud.
Àudio 21. Gamberro Negre de Guarda
Vi negre de les varietats 60% sirà, 30% carinyena molt vella i 10% cabernet sauvignon. Criança de 16 mesos en bóta nova de roure francès d'Allier i 12 mesos en ampolla. Color picota violaci viu. Nas expressiu, perfumat, amb volum i molt bona definició que inclou notes animals, certa mineralitat, algun record floral i un fons torrat i amb regalèssia negra. Un vi amb caràcter, ampli en boca, carnós amb tocs especiats i matisos de fruita vermella madura i que presenta un bon atac, molt bona acidesa, amb excel•lent desenvolupament i bastant llarg. Amb estructura i presència. De llarga evolució en ampolla.
Àudio 22. Gamberret Dolç
És el llaminer dels nostres vins. Mistela elaborada 100% a partir de carinyenes molt velles i de producció molt limitada (tot just 200 litres). Amb matisos de fruits vermells, figues seques i raïm pansificat. Tocs de tomàquet i de fustes nobles. Ens omple la boca d' almívar en un glop dolç però equilibrat. Acompanya postres de xocolata i fruits secs, així com vainilles i mantegades.
Àudio 23. Oli Verge Extra Modernista
Oli d'oliva verge extra de categoria superior de la Catedral del Vi. Elaborat principalment amb les varietats empeltre, arbequina, morruda i farga, obtingut directament d'olives i només mitjançant procediments mecànics d'extracció en fred. La nostra selecció especial, dóna una aroma fruitada verda intensa amb notes d'herba acabada de tallar i tomaquera. Oli de gran cos, amb una suau amargor i picor indicatives del major percentatge d'antioxidants (polifenols). El seu alt contingut en àcid oleic el fa més saludable i component essencial en la dieta mediterrània, avui tan valorada.
Audioguías Bluehertz ha realitzat per a la Catedral del Vi de Pinell de Brai l'àudio guia de la visita en els idiomes espanyol, català, anglès, rus i francès.
Catedral del Vi: Calle Pilonet 8, 43594 - El Pinell de Brai (Tarragona)
- Tel.: +34 977 426 234 - www.catedraldelvi.com - bodega@catedraldelvi.com -
Back to index
Calle Penelope 5 - 28042 Madrid (Spain)
Eichborndamm 167 G55, D-13403 Berlin (Germany)
117 Avenue Victor Hugo - 92100 Boulogne (France)
Piazza Teresa Noce 17D - 10155 Turin (Italy)
© Copyright 2006 - Call&Talk